Entendre i encarnar la divinitat

"Els que abans encarnaven la divinitat, ordenaven els seus sentiments i la seva naturalesa i governaven les seves funcions mentals, alimentant-les amb harmonia i conservant-les proporcionadament. Gaudint de la divinitat, oblidaven la condició humil; segurs de la virtut, oblidaven la pobresa.

Existia el que per naturalesa no volien, i com que no en tenien desig, no els arribava. Existia allò del que els seus cors no gaudien, i com que no en gaudien, no ho feien.

A qualsevol cosa que no beneficiés a la naturalesa essencial no li permetien afeblir la virtut; a qualsevol cosa que no tingués un avantatge per a la vida no li permetien pertorbar l'harmonia. No es permetien a si mateixos actuar o pensar de manera arbitrària, de manera que les seves pautes podien ser considerades com a models per al món sencer.

Menjaven d'acord amb la capacitat dels seus ventres, es vestien segons la necessitat dels seus cossos, vivien en espais suficients que s'ajustessin a ells, i actuaven d'acord amb la seva veritable condició.

Consideraven el món com una cosa extraordinària, i així no intentaven posseir-lo; deixaven a cada un i cada cosa en si mateixos i no buscaven profit. Com podien perdre la seva vida essencial a causa de la pobresa o de la riquesa, de l'alta o baixa condició social?

Els que són així poden ser considerats capaços d'entendre i encarnar la divinitat."

Wenzi 34

(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)