Discretament, la sardana es va afeblint a casa nostra. Pot saber greu per motius diversos.
Un d'ells apareix si fem una lectura simbòlica de la dansa en rotllana com la que ens ofereix Marie Balmary a Freud fins a Déu (Fragmenta Editorial, Barcelona 2011, p. 61):
"La rotllana és la primera i qui sap si també la darrera imatge d'una comunitat humana: tots els dansaires tenen un lloc igual al voltant d'un buit al mig que ells mateixos dibuixen junts i que els reuneix. Diferents però relligats. Segurament el nostre desig més profund. La figura és tan encertada que ni tan sols es nota la llei que la regeix rigorosament. Basta que es respecti aquell buit central, que ningú no ha d'ocupar, i que es donin les mans al seu voltant. Llei lleugera, que potser les representa totes. Pel que fa al centre, ningú no en té coneixement. I aquest no-saber és en ell mateix llei de relació amb l'altre."
"La rotllana és la primera i qui sap si també la darrera imatge d'una comunitat humana: tots els dansaires tenen un lloc igual al voltant d'un buit al mig que ells mateixos dibuixen junts i que els reuneix. Diferents però relligats. Segurament el nostre desig més profund. La figura és tan encertada que ni tan sols es nota la llei que la regeix rigorosament. Basta que es respecti aquell buit central, que ningú no ha d'ocupar, i que es donin les mans al seu voltant. Llei lleugera, que potser les representa totes. Pel que fa al centre, ningú no en té coneixement. I aquest no-saber és en ell mateix llei de relació amb l'altre."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada