"Quan els veritables dirigents pensen, els seus esperits no s'agiten en els seus pits, el seu coneixement no s'exhibeix als quatre vents, i s'omplen el cor de benevolència i transparència: llavors la dolça pluja cau al seu temps, els cinc cereals floreixen, creixent a la primavera, madurant a l'estiu, sent collits a la tardor i emmagatzemats a l'hivern; existeixen revisions mensuals i informes de cada estació, i al final de l'any es paguen els delmes.
Alimenten al poble amb justícia; l'autoritat no és imperiosa, el sistema legal no és complicat, l'educació és espiritual. Les lleis són àmplies, els càstigs suportables, les presons estan buides. Tot el territori té els mateixos costums, i ningú enarbora la traïció al cor. Aquesta és la gràcia dels savis.
Si els que estan a dalt són cobdiciosos i no tenen mesura, els que estan sota seran llavors ambiciosos i no tindran deferència. Quan el poble és pobre i miserable, sorgeixen la divisió i el conflicte; es treballa àrduament sense èxit, brolla l'astúcia i apareix el lladronici. Els governants i els governats es tenen ressentiment recíproc, i les ordres no es compleixen."
Del Wenzi 19
(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada