Sembla ser que a Grècia es considerava que la música podia ser tràgica, còmica, heroica, ditiràmbica (d'un arrabassat entusiasme), encomiàstica (que elogia, que fa una lloança), esicàstica (tranquil·la, que produeix calma, que apaivaga, que produeix un estat d'ebrietat o de feblesa), sistàltica (que paralitza la voluntat, trista), diastàltica (que produeix un acte de voluntat, excitant).
La distinció de les tres darreres fou teoritzada per un deixeble d'Aristòtil, Aristoxen de Tàrent (segle IV aC).
Filaven prou prim...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada