Divertimento fracassat

Klee 1920

Es tractava d'un entreteniment: definir dos eixos corresponents a dues polaritats, un eix vertical amb a l'extrem superior (A) la noció de transcendència i a l'extrem inferior (B) la d'immanència, i un altre d'horitzontal amb a l'extrem esquerre la noció de formalisme (C) i a l'extrem dret la noció d'emocionalisme (D).

Cap d'aquests conceptes comportava una dimensió avaluativa: ni A seria millor que B (ni a la inversa), ni C seria millor que D (ni a la inversa). De fet, tots quatre conceptes serien positius, valuosos, útils, respectables, desitjables.

Volíem associar amb A nocions com  esperit, cel, divinitat, elevació, idealisme... Era un pol yang (el sol, la llum, el dia, el masculí, el foc, l'aire...).

Volíem associar amb B nocions com matèria, terra, humanitat, proximitat, realisme... Era un pol yin (la lluna, la foscor, la nit, el femení, la terra, l'aigua...).

Volíem associar amb C nocions com raó, forma, pensament, ètica, perfecció, seny, estudi, serenitat, contenció, control, ordre, treball, l'intel·lecte, cultura, civilitzat... La seva divinitat mitològica seria Orfeu/Apolo, associat amb la lira. Era també un pol yang. Personatges de referència n'eren Kung Tse, Terpandre d'Esparta, Damó, Bach, Rembrandt, Mondrian... Hi estaven més associats moments artístics com el classicisme, el romànic, el renaixement, el neoclassicisme, el realisme, el noucentisme, el cubisme...

Volíem associar amb D nocions com emoció, fons, sentiment, estètica, expressivitat, rauxa, joc, esverament, passió, disbauxa, caos, festa, els sentits, natura, salvatge... La seva divinitat mitològica seria Dionís/Bacus, associat amb la flauta. Era també un pol yin. Personatges de referència n'eren Lao Tse, Timoteu de Milet, Pitàgores, Vivaldi, Rubens, Matisse... Hi estaven més associats moments artístics com el gòtic, el barroc, el romanticisme, l'impressionisme, el modernisme, l'expressionisme...

El joc consistia en donar tres graus a cada terme i qualificar els artistes. Tampoc aquests tres graus tenien una dimensió avaluativa: el 3 no era millor que l'1. Descrivien maneres de fer, intensitats, sense establir nivells de qualitat. Es podia ser molt bo o molt dolent amb un nivell 1 com amb un nivell 3. Descriure sense avaluar és difícil: la nostra tendència espontània és més avaluativa que descriptiva. Però aquí hi havia part de la gràcia i la dificultat del joc.

Amb en Lluís Trabal, després d'uns intents de rodar el joc amb autors i obres diversos, vam posar a prova una llista de 60 pintors i 40 compositors... i la cosa no va funcionar! No sabem si els eixos estan mal definits, o són massa subjectius com per permetre comparacions, el cas és que les ubicacions ens sortien massa discrepants i sovint es generava confusió i ens perdíem. Ho varem deixar correr. La vida és així, plena de fracassos...

Només a tall d'exemple, per part meva Bach era A3 C3 i Mahler B3 D3, Rembrant A2 D2 i Raffaello B2 C2.

Per si teniu curiositat, els 60 pintors utilitzats van ser:

Duccio (1255-1318), Giotto (1267-1337), Van der Weyden (1400-1464), Memling (1430-1494), Uccello (1397-1475), Fra Angelico (1400-1455), Masaccio (1421-1438), Boticelli (1445-1510), Bosch (1450-1516), Leonardo da Vinci (1452-1519), Dürer (1471-1528), Cranach (1472-1553), Michelangelo (1475-1564), Giorgione (1480-1510), Raffaello (1483-1520), Tiziano (1485-1576), Bronzino (1503-1572), Brueghel (1525-1569), El Greco (1541-1614), Caravaggio (1573-1610), Rubens (1577-1640), Ribera (1591-1652), La Tour (1593-1652), Velázquez (1599-1660), Zurbarán (1598-1664), Rembrandt (1606-1669), Vermeer (1632-1675), Goya (1746-1828), David (1748-1825), Friedrich (1774-1840), Turner (1775-1851), Ingres (1780-1867), Corot (1796-1875), Delacroix (1798-1863), Millet (1814-1875), Courbet (1819-1877), Manet (1832-1883), Cézanne (1839-1906),

Monet (1840-1926), Renoir (1841-1917), Gauguin (1848-1903), Van Gogh (1853-1890), Klimt (1862-1918), Munch (1863-1944), Hammershoi (1864-1916), Kandinski (1866-1944), Nolde (1867-1956), Matisse (1869-1954), Rouault (1871-1958), Mondrian (1872-1944), Klee (1879-1940), Picasso (1881-1973), Hopper (1882-1967), Modigliani (1884-1920), Chagall (1887-1985), Schiele (1890-1918), Morandi (1890-1964), Miró (1893-1983), Rothko (1903-1970), Pollock (1912-1956).

I els 40 compositors van ser:

Cristóbal de Morales (1500-1553), Victoria (1548-1611), Monteverdi (1567-1643), Corelli (1653-1713), Purcell (1659-1695), Vivaldi (1678-1743), Bach (1685-1750), Haendel (1685-1759), Haydn (1732-1809), Mozart (1756-1791), Beethoven (1770-1827), Schubert (1797-1828), Schumann (1810-1856), Mendelssohn (1809-1847), Chopin (1810-1849), Berlioz (1803-1869), Liszt (1811-1886), Wagner (1813-1883), Bruckner (1824-1896), Verdi (1813-1901), Txaikovski (1840-1893), Dvorak (1841-1904), Grieg (1843-1907), Fauré (1845-1929), Brahms (1853-1897), Mahler (1860-1911), Richard Strauss (1856-1949), Schönberg (1874-1951), Debussy (1862-1918), Ravel (1875-1937), Satie (1866-1925), Bartok (1881-1945), Stravinski (1882-1971), Berg (1885-1935), Webern (1883-1945), Poulenc (1899-1963), Mompou (1893-1987), Xostakovitx (1906-1975), Messiaen (1908-1992), Britten (1913-1976).