"Per la profunditat que ateny no per mitjà de la complexitat sinó per mitjà de la claredat i la simplicitat. Per la puresa de sentiment sobre la mort, la separació i el dol. Per la prolongada línia melòdica que es va descabdellant i la veu femenina que s'eleva més i més. Per la placidesa i la serenitat i la gràcia i la profunda bellesa d'aquesta levitat. Per la forma com et transporta a l'àmbit formidable de la tristor. El compositor es lleva totes les caretes i, als vuitanta-dos anys, se't mostra despullat. I t'abandones."
Philip Roth a L'espectre se'n va
(traducció de Xavier Pàmies)
Aquesta és la versió d'Elisabeth Schwartzkopf dirigida per George Szell:
I aquesta la de Gundula Janowitz dirigida per Herbert von Karajan:
I aquesta la de Kirsten Flagstad amb Wilhelm Furtwängler:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada