Maduració religiosa

De Staël 1952

"Esbossem alguns punts del camí delicat que és la "maduració" religiosa, petites formulacions de detalls de l'itinerari de "maduració" religiosa. En primer lloc, cal que hi hagi la necessitat de no quedar-se en el sentit fugisser de les coses, a "la alegría que pasa" (per noble que sigui aquesta alegria): cal estar assedegat d'"eternitat", de la claror que transfigura les coses i les allibera del temps anorreador; cal cercar la profunditat. Hi ha perplexitats: el dolor del món i dels propis límits; si, amb realisme, no s'hi pot trobar sentit, tampoc podem quedar paralitzats ni suïcidar-nos en acte de noble rebel·lió: arreu hi ha dolor, però hem de salvar el bri de llum que queda. Hem de superar un altre obstacle: la fugida al futur que tot ho arregli (tan pròpia de les "escatologies" socials de fins fa poc); no hi ha més pregonesa que la ja present... i l'hem de saber trobar ara. Aquesta llum discreta i fosca, però que fonamenta totes les coses, hauria d'arribar a ser el tema del nostre tast interior, l'hauríem de poder assaborir fins a fer-ne la nostra joia (joia que fos més forta que la joia superficial del viure normal); però hem de malfiar-nos de voler-la com una droga que ens tregui dels dolors superficials (com si fos un substitutiu de la joia superficial) o com si la poguéssim gaudir de la manera com es gaudeixen les joies superficials: mai serà una joia que ens la puguem "menjar", sinó l'alegria quieta que acompanya totes les coses que fem, una alegria que no mirem cara a cara (ens fugiria) sinó que hi és quan mirem cara a cara les altres coses i les estimem; el que podrà ser tema del nostre tast interior, no és aquesta alegria, sinó el fet que el fer coses sigui un lloc on hi canti tanta alegria."

Carles Comas, gener de 1978