 |
| Hopper 1914 |
La pel·lícula Manchester by the Sea, de Kenneth Lonergan, és una reflexió realista i matisada sobre el sofriment i la pèrdua, molt ben escrita, dirigida, interpretada i fotografiada. El nostre amic Lluís Trabal n'ha fet un comentari lúcid i precís:
"Mentre veia Manchester by the Sea em predominava la fredor i la duresa del relat, la seva contenció, lluny de l'efusió sensible. Després vaig veure que m'equivocava. La fredor segurament era la del clima de New England a l'hivern! La contenció hi és, no ho puc negar, però tan sols a nivell formal; el que omple tot el film, de cap a peus, és el dolor. Dolor fons, amagat, quasi sempre secret, però que va aflorant: és emoció, és sentiment, però soterrat, sense capacitat per part dels personatges de ser mostrat. Relacions dures però no fredes: la majoria dels personatges secundaris s'ofereixen, s'entreguen. Maldestres, poc capaços, però ho fan. És el dolor omnipresent el que tot ho modula: no és contenció, és la paràlisi del dolor."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada