 |
| Hernández Pijuan 1986 |
"He pregat des del fons més obscur de les paraules
on la veu ja no és so sinó gest solament.
He pregat vençudíssim a l'hora de l'amor,
sense esforç ni neguit,
elemental i pur com una criatura.
Tots els camins m'han estrafet la veu
i el vent glaçava la sang de les roses.
He gravat el teu nom a l'escorça dels arbres
i he fugit mar endins
amb nàufrags torbadors,
agosarats i savis com profetes antics."
Miquel Martí i Pol, a Si esbrineu d'un sol gest (1954-1957)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada