 |
| De Staël 1952 |
"Tant el "mestre" com la "comunitat creient" utilitzen paraules per a referir-se al sagrat. Però aquestes paraules són purs mitjans per a "testimoniar" la vida que ells viuen (per així enfortir la "fe" del "deixeble" i alhora adreçar-li la mirada interior cap a on pot aparèixer la veu del sagrat). El "deixeble" sap que el sagrat l'ha de trobar per si mateix: el sagrat no és en aquestes paraules, sinó que aquestes paraules són mers indicadors del camí a seguir. El "deixeble" sap que la religió consisteix en haver-se "transformat" interiorment: en haver aconseguit el "silenci interior" (és a dir, haver trencat el seu "sistema de desigs" i la seva "interpretació del món") per a poder sentir i experimentar personalment en ell (en un misteriós àmbit de "distància i estremiment") la presència mateixa del sagrat. No importa el "saber sobre" el sagrat (o el saber sobre la "seva voluntat) sinó l'"experimentar-ho" perquè un ha fet callar la "imperiosa necessitat de viure" i deixa que el sagrat es faci present i el "transformi" a ell mateix. Per això no té importància que els "símbols" siguin provisionals i no es puguin agafar al peu de la lletra: d'ells no s'espera l'"absolut" sinó que se'ls considera mers mitjans transitoris per assolir el que cap paraula pot descriure adequadament."
Marià Corbí i Carles Comas a la Université Catholique de Louvain, març de 1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada