 |
| Twombly 1970 |
Quan coincidim amb algú a l'hora d'avaluar quelcom, això ens aproxima, enforteix la relació.
Malauradament, quan no coincidim amb algú a l'hora d'avaluar quelcom, això no deixa les coses on eren, sinó que distancia, afebleix la relació.
No podem, doncs, aïllar les nostres relacions de les nostres avaluacions. Això fa la tasca avaluadora més delicada, perillosa. Però és molt difícil no avaluar: ho fem, ho vulguem o no. Si tenim sort, compartirem avaluacions coincidents i això enfortirà la relació. Però les avaluacions discordants també hi són, de vegades més freqüents i tot que les concordants; i les relacions en pateixen.
L'objecte de l'avaluació pot ser un llibre, un paisatge, una pel·lícula, una música, un quadre, un poema, un article, una situació política, una tercera persona, una concepció religiosa, una idea... Com més rellevant o significatiu sigui l'objecte avaluat, més gran serà l'impacte potencial de la seva avaluació en la relació.
D'alguna manera, per tant, les nostres relacions venen condicionades per l'evolució dels nostres gustos. Tot i que també és cert que les nostres relacions influeixen en l'evolució dels nostres gustos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada