 |
| Tiziano 1537 |
És difícil ser conscients de quan actuem amb prepotència. Sempre tenim arguments que justifiquen el nostre comportament. Però darrera de la prepotència sempre hi ha un fet: imposar i exhibir la pròpia força, el propi poder. "Els més febles, que s'aguantin".
La prepotència pot ser personal, però també col·lectiva. Pot afectar a tot un país, a un partit polític, a un club de futbol, a una colla castellera, a una empresa... I aquí també hi ha sempre arguments de suport, sovint vertebrats per un "som millors que els altres". Que difícil que és la humilitat a partir d'aquesta consciència de superioritat!
La prepotència ignora la diplomàcia, el no ferir els sentiments aliens, la modèstia. A curt termini, això potser no fa trontollar la hegemonia del prepotent. Però a la llarga genera ressentiment, i pot fer sorgir aliances que se li giraran en contra. La prepotència no només és moralment condemnable -que ho és-, sinó també estratègicament desencertada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada