"La penetrant olor del meu Estimat
fa que el meu cor s'extraviï.
Quan un raig de llum colpeix el Seu rostre
la meva ànima queda corpresa.
Per què tant de goig omple la Terra
i els éssers vivents?
És que una gota de la Copa
ha anat a parar a terra.
Glaçat i pansit es troba
qui es perd en els seus propis afers.
No t'hi perdis,
perd-te en els Meus!
La primavera revela els secrets de la terra,
la Meva primavera revela tots els secrets de l'ànima.
Les roses de la terra
només amaguen espines i esbarzers.
Quan les Meves roses floreixen,
fan caure les espines del cor.
Què és el vent glaçat de l'hivern
sinó l'alè del Teu refús ?
Què és la càlida brisa de la primavera
sinó l'alè que em deixa entrar a la Teva vida?"
Rumí (1207-1273) a Als braços de l’Estimat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada