Dependència

Jawlensky 1934

"Dependre d'una altra persona per a la teva pròpia felicitat és, a més de nefast per a tu, un perill, ja que estàs afirmant una cosa contrària a la vida i a la realitat.

Per tant, el tenir una dependència d'una altra persona per estar alegre o trist és anar contra corrent de la realitat, ja que la felicitat i l'alegria no poden venir-me de fora, ja que estan dins meu. Només jo puc actualitzar les potències d'amor i felicitat que estan dins meu i només el que jo aconsegueixi expressar, des d'aquesta realitat meva, em pot fer feliç, ja que el que em vingui des de fora podrà estimular-me més o menys, però és incapaç de donar-me ni una mica de felicitat.

Dins de mi sona una melodia quan arriba el meu amic, i és la meva melodia la que em fa feliç, i quan el meu amic se'n va em quedo ple amb la seva música, i no s'esgoten les melodies, ja que amb cada persona sona una altra melodia diferent que també em fa feliç i enriqueix la meva harmonia. Puc tenir una melodia o més, que m'agradin en particular, però no m'aferro a elles, sinó que em agraden quan estan amb mi o quan no hi són, ja que no tinc la malaltia de la nostàlgia, sinó que soc tan feliç que no enyoro res. La veritat és que jo no puc trobar-te a faltar perquè estic ple de tu. Si et trobés a faltar seria reconèixer que al marxar et vas quedar fora. Pobre de mi, si cada vegada que una persona estimada se'n va, la meva orquestra entrés a l'atur!

Quan et vull, et vull independent de mi, i no enamorat de mi, sinó enamorat de la vida. No es pot caminar quan portes a algú aferrat a tu. Es diu que tenim necessitats emocionals: ser estimat, apreciat, pertànyer a un altre, que se'm desitgi. No és veritat. Quan es sent aquesta necessitat és una malaltia que ve de la teva inseguretat afectiva.

Tant la malaltia - necessitat de sentir-me estimat - com la medicina que s'ansia - l'amor rebut - estan basats en premisses falses. Necessitats emocionals per aconseguir la felicitat a l'exterior, no n'hi ha. Ja que tu ets l'amor i la felicitat en tu mateix, i només mostrant aquest amor i gaudint en ell seràs realment feliç, sense agafadors ni desitjos, ja que tens en tu tots els elements per ser feliç.

La resposta d'amor de l'exterior agrada i estimula, però no et dóna més felicitat de la que tu disposes, ja que tu ets tota la felicitat que siguis capaç de desenvolupar."

Anthony de Mello (1931-1987) a La iluminación es la espiritualidad, text publicat el 1987 a la revista Vida Nueva.