Vlaminck 1905 |
"Sol davant teu, encesa llunyania
reveladora, digue'm el secret
que vetlla en tu.
Silenci.
L'últim clam
del dia mor, deixant-me sols preguntes.
Com ara el món, així també la vida:
posta constant, fluent, cap a naixences
que no sabem.
De tants que et precediren
i ja no són, avui ets el resum:
petita veu que puja com la flama,
dient només: Tots som per a morir.
Un breu instant, però, sobre la terra
cremar estimant t'és concedit.
Altre saber no t'és donat: cal perdre's
en foc humil, però l'amor coneix."
Joan Vinyoli, del llibre Les hores retrobades (1951)
No té gaire importància però per si us interessa, aquest poema no és de "El Callat" sinó de "Les hores retrobades". Magnífic, Vinyoli!
ResponEliminaMoltes gràcies! Faig l'esmena!
ResponElimina