 |
| Tàpies 1964 |
"Tan sols hi havia l'u, i ho sabíem, però
hem perdut la memòria. Ara ens queden
el coltell i les tisores, el nom de cadascú
i els preus dels retalls tremolosos.
Oh, la vergonya! ¿Quin camí
llançant-nos endavant ens tornaria enrere,
fins a l'estampa de l'àngel que ens rendís
l'espasa del foc a l'entrada?
No hi és, aquest camí. Només les ferides
que ens recorden, pel dolor, el tall de l'absolut.
Encara bo que sagnem, encara bo
que algun amor ens acobli les boques i els ventres."
Màrius Sampere
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada