Sobre música clàssica: directors

Twombly 1961

Un tema complicat, lligat a la qüestió de les versions, és el dels directors d'orquestra. Un llistat de directors de música clàssica de la segona meitat del segle XX que a nosaltres ens són rellevants podria ser més o menys aquest:


- Preferits

Abbado, Claudio (1933-2014); Bernstein, Leonard (1918-1990); Böhm, Karl (1894-1981); Celibidache, Sergiu (1912-1996); Fürtwangler, Karl (1886-1954); Giulini, Carlo Maria (1914-2005); Jochum, Eugen (1902-1987); Karajan, Herbert von (1908-1989); Kleiber, Carlos (1930-2004); Klemperer, Otto (1881-1960); Mravinski, Ievgueni (1903-1988); Szell, Georges (1897-1970); Walter, Bruno (1876-1962).

- També ens agraden molt

Ancerl, Karel (1908-1973); Ansermet, Ernest (1883-1969); Boulez, Pierre (1925-2016); Davis, Colin (1927-2013);  Fricsay, Ferenc (1914-1963); Gardiner, John Elliot (1943-); Haitink, Bernard (1929-2021); Harnoncourt, Nikolaus (1929-2016); Kondraxin, Kirill (1914-1981); Kubelik, Rafael (1914-1996); Leonhardt, Gustav (1928-2012); Leppard, Raymond (1927-2019); Masur, Kurt (1927-2015); Münchinger, Karl (1915-1990); Neumann, Vaclav (1920-1995); Richter, Karl (1926-1981); Rojdestvenski, Genaddi (1931-2018); Sawallisch, Wolfgang (1923-2013).

- Bons que no coneixem tant

Barbirolli, John (1889-1970); Barenboim, Daniel (1942-); Beecham, Thomas (1879-1961); Blomstedt, Herbert (1927-); Boult, Adrian (1889-1983); Brüggen, Frans (1934-2014); Busch, Fritz (1890-1951); Christie, William (1944-); Cluytens, André (1905-1967); Decker, Franz-Paul (1923-2014; el vàrem conèixer personalment); Dohnányi, Christoph von (1929-); Dorati, Antal (1906-1988); Dutoit, Charles (1936-); Ferencsik, János (1907-1984); Fournet, Jean (1913-2008); Frühbeck de Burgos, Rafael (1933-2014); García Navarro, Luís (1941-2001; el vàrem conèixer personalment); Gergiev, Valery (1953-); Guest, George (1924-2002); Hager, Leopold (1935-); Herreweghe, Philippe (1947-); Hogwood, Christopher (1941-2014); Horenstein, Jascha (1898-1973); Inbal, Eliahu (1936-); Janssons, Mariss (1943-); Järvi, Neeme (1937-); Järvi, Paavo (1962-); Kempe, Rudolf (1910-1976); Kertész, István (1929-1973); Kleiber, Erich (1890-1956); Knappertsbusch, Hans (1888-1965); Koussewitzki, Serge (1874-1951); Levine, James (1943-); Maazel, Lorin (1930-2014); Mackerras, Charles (1925-2010); Markevitch, Igor (1912-1983); Marriner, Neville (1924-2016); Martinon, Jean (1910-1976); Mehta, Zubin (1936-); Monteux, Pierre (1875-1964); Munch, Charles (1891-1968); Muti, Riccardo (1941-); Norrington, Roger (1934-); Ormandy, Eugène (1899-1985); Ozawa, Seiji (1935-); Pinnock, Trevor (1946-); Previn, André (1929-2019); Rattle, Simon (1955-); Reiner, Fritz (1888-1963); Rilling, Hellmut (1933-); Salonen, Esa-Pekka (1958-); Sanderling, Kurt (1912-2011); Sinopoli, Giuseppe (1946-2001); Stokovski, Leopold (1882-1977); Svetlanov, Yevgeny (1928-2002); Talich, Vaclav (1883-1961); Temirkanov, Yuri (1938-2023); Tennstedt, Klaus (1926-1998); Tilson-Thomas, Michael (1944-); Toscanini, Arturo (1867-1957); Wand, Gunter (1912-2002).

Un altre enfocament possible per mirar de parlar de directors és situar-los més en el temps. Per exemple, i sempre dins del segle XX, diferenciant entre (versió molt provisional):

Antics (o sigui bons però amb enregistraments sovint vells, dels anys cinquanta o anteriors): Wilhelm Fürtwangler (1886-1954) i Otto Klemperer (1881-1960) (els dos grans directors alemanys d'avantguerra). Bruno Walter (1876-1962) (deixeble i amic de Mahler, considerat com a gran intèrpret d'aquest compositor). Tenim poc situats famosos directors antics com Arturo Toscanini (1867-1957) (director de la Filharmònica de Nova York; el poc que hem sentit ho trobem mecànic, però té molta fama), Ernest Ansermet (1883-1969), Fritz Reiner (1888-1963), Adrian Boult (1889-1983) o John Barbirolli (1889-1970).

Intermedis (anys seixanta/setanta): Karl Böhm (1894-1981) (alemany), Rafael Kubelik (1914-1996) (txec, expert en Dvorak i també un gran mahlerià, amb una interpretació famosa de la 5a simfonia, utilitzada a la pel·lícula Mort a Venècia), Klaus Münchinger (1915-1990) (també alemany, gran intèrpret de passions de Bach), Eugen Jochum (1902-1987), George Szell (1897-1970).

Moderns (anys setanta/vuitanta): Sergiu Celibidache (1912-1996) (fins fa poc no ha sortit discografia, un cop mort; excel·lent, sobretot en Bruckner); Herbert von Karajan (1908-1989) (té molts fans i detractors alhora; considerat proper al nazisme, aconseguí ser ell i no Celibidache el titular de la Filharmònica de Berlin); Leonard Bernstein (1918-1990) (nord-americà, molt vital, també gran mahlerià); Karl Richter (1926-1981); Nikolaus Harnoncourt (1929-2016) (discutit; propulsor de la recuperació d'instruments antics, considerat antiromàntic, les seves versions són molt personals, amb aspectes molt interessants i de vegades massa eixutes d'emoció; seria oposat a Münchinger, per exemple); Wolfgang Sawallisch (1923-2013); Georg Solti (1912-1997) (període de maduresa amb la Simfònica de Chicago); els grans italians Carlo Maria Giulini (1914-2005) i Claudio Abbado (1933-2014) (titular de la Filharmònica de Berlín i de la de Viena; un personatge serè, equilibrat, aparentment sense els "divismes" de tants directors); Bernard Haitink (1929-2021); els russos Ievgueni Mravinski (1903-1988), Kirill Kondraixin (1914-1981), Yevgeny Svetlanov (1928-2002), Guennadi Rojdestventski (1931-2018), Yuri Temirkanov (1938-2023). En una línia semblant a Harnoncourt hi hauria segurament Roger Norrington (1934-); en una posició menys radical hi ha altres grans experts en música antiga com Trevor Pinnock (1946-) o John Elliot Gardiner (1943-). Finalment, hi ha un grup de directors potser no genials però sí molt fiables, centrats en el barroc (molt de Bach i Haendel) però amb ampliacions a Haydn, Mozart i Purcell: George Guest (1924-2002), Gustav Leonhardt (1928-2012), Neville Marriner (1924-2016), Raymond Leppard (1927-2019), Helmuth Rilling (1933-).

Mes moderns (anys noranta), destaquen Valery Gergiev (1953-), Simon Rattle (1955-), Essa Peka Salonen (1958-), Paavo Järvi (1962-).