L'ésser simbòlic

Klee 1937

"L'home és un ésser simbòlic, un creador de llenguatges, posseïdor de la imaginació creadora, de la paraula i de la visió profètica; un ésser finit que concep i desitja l'infinit, un mortal que conté i que desitja la immortalitat, un fill pròdig, un exiliat que aspira a retornar a la pàtria de Déu, el seu pare. El llenguatge idoni per expressar aquesta aparent contradicció és el simbòlic, anterior al discurs filosòfic, perquè la saviesa és axiomàtica, i els misteris de la divinitat són profunds, paradoxals, però no pas intel·lectuals. Per això els savis antics, com els filòsofs presocràtics o els taoistes, conrearen l'aforisme i no tant el discurs, que no per més extens resulta més revelador. L'experiència del visionari transcendeix la raó i els sentits corporals exteriors, ja que prové del seu Sentit interior.

(...)

El símbol és un instrument de coneixement universal que prové de la font més profunda de la vida i té la rara propietat de revelar realitats totals que són inaccessibles als altres sistemes cognoscitius.

(...)

El fet simbòlic transcendeix la realitat vulgar sense disminuir-la, ans al contrari, li confereix sentit i ordre, l'integra en la unitat, posant de manifest que en aquest món cap objecte no està aïllat en la seva existencialitat, tot forma part - els éssers humans inclosos - d'un cos únic, i una trama secreta els interrelaciona i els integra en un únic teixit diví."


Pere Sánchez Ferré a la seva contribució al catàleg de l'exposició Il·luminacions. Catalunya visionària feta al CCCB el 2009.