 |
| Gauguin 1896 |
Tradicionalment s'ha considerat que l'ésser humà està format per cos i ànima. O per cos i ment. O per cos, ment i ànima o esperit. Són esquemes útils, que ajuden a entendre el funcionament de la realitat. I, com qualsevol altre esquema teòric, són alhora certs i falsos, segons la funció que els vulguem donar: per analitzar segons què, ja n'hi ha prou amb aquests esquemes simples; per segons què, no.
Aquests esquemes, elementals, podrien ser fàcilment associats a l'àmbit de l'antropologia recreativa, una disciplina que se situa al mateix nivell teòric que la “tertúlia de cafè” o la “filosofia barata” (jo m'estimo més dir-ne "filosofia recreativa"). No ens estem movent, doncs, dins l’àmbit de l’antropologia filosòfica, ni de l’antropologia biològica, ni de l’antropologia cultural. Però l’antropologia recreativa té també la seva dignitat i la seva importància, ja que tot i el seu menor nivell teòric i rigor científic és practicada per molta més gent que les altres i té una incidència operativa molt superior a elles. De fet, sovint, si les altres tres disciplines volen incidir en la realitat ho han de fer influint en l'antropologia recreativa, que és el seu canal d'accés a la major part dels éssers humans.
Actualment podria ser útil que l'antropologia recreativa afinés una mica més la seva definició de l'ésser humà, utilitzant esquemes una mica més rics que els esmentats al punt 1. Que procurés consensuar un model teòric sobre l'ésser humà tan relatiu com els precedents però potser una mica més precís i més útil a l'hora de reflexionar sobre la condició humana en el context cultural actual.
La nostra proposta segueix essent molt simplificadora –la realitat humana és enormement complexa- però potser ho és una mica menys que les anteriors, ja que opta per diferenciar vuit nivells, capes, estrats, fulls, sediments o com li vulgueu dir a l'hora d'analitzar l'ésser humà, en lloc dels dos o tres nivells anteriors. És un model menys simple i menys manejabe, però pot ser un esquema més ric i precís. És clar que es podrien diferenciar encara més nivells, o bé definir sots-nivells dins dels set nivells proposats, però llavors ens allunyaríem massa de la simplicitat i operativitat que han de caracteritzar a les nocions pròpies de l'antropologia recreativa.
Proposem, doncs, diferenciar en l'ésser humà els vuit nivells següents: 1. El cos (nivell físic, material, corporal) 2. La ment (nivell psicològic, del caràcter, de la “manera de ser”, amb el seu desplegament en el conscient i l'inconscient) 3. Els sentiments (nivell emocional, del cor) 4. La voluntat (la capacitat de generar accions a partir de projectes) 5. Els coneixements, les idees (nivell cultural, les representacions mentals) 6. Les energies subtils (nivell de les vibracions i dels rituals, altament connectat amb el món de l'inconscient) 7. Els valors (nivell axiològic, dels principis que ens orienten) 8. L'esperit o ànima (nivell silenciós, de l'obertura al misteri) . Els nivells 1, 2 i 3 els considerem com a nivells més aviat “donats” (ens els trobem com a punt de partença, tot i que en part es poden reconfigurar). Els nivells 4 i 5 com a nivells “creats” (nosaltres podem contribuir a configurar-los). Els nivells 6, 7 i 8 com a nivells “descoberts” (amb un nivell d'atenció i sensibilitat suficients podem arribar a constatar que els tenim i que poden ser altament operatius, ni que mantinguin sempre una notable intangibilitat).
Aquests vuit nivells formen un tot indestriable i, tot i la seva autonomia, s'interinflueixen tots entre sí (com lo “psicosomàtic”, però a nivell de tots vuit). Del que es tracta és que es desenvolupin al màxim tots ells i que s'articulin bé, integrant-se harmònicament, ja que d'aquesta harmonia en depèn la felicitat i el sentit de la vida humana.
Els cinc primers nivells poden considerar-se prou “objectius” i no hauria de costar gaire establir un cert consens respecte a la seva existència i a la utilitat de la seva diferenciació. Els altres tres són ja més "relatius", més “subjectius”, i poden ser objecte d'opinions molt contrastades fins i tot pel que fa a la seva mateixa existència. Això és degut al seu caràcter més subtil i evanescent, i a que en ells la lògica causal és menys evident (són coses que de vegades passen i de vegades no, a igualtat de condicions, i per tant no es poden manipular operativament; a més, són coses que uns capten i altres no, en funció de la seva sensibilitat, del moment, etc., però que mai no es poden “demostrar” o "fer brollar mecànicament" o "manipular"; són més “experiències que es viuen” –i de vegades amb una enorme intensitat- que no pas “coses que passen”). Però no per això aquests tres nivells han de ser menystinguts. Hi ha experiències que els fonamenten i la seva importància és gran. Sense ells, l'ésser humà seria més limitat, es veuria empobrit, resultaria tancat, acabat, sense nous horitzons possibles. Per tant, aquests tres nivells “problemàtics” hauran de merèixer una especial atenció.
És possible que algunes postures, sobretot provenint dels àmbits del fonamentalisme religiós o de l'anomenat "esoterisme", tendeixin a fusionar els tres darrers nivells en un de sol, o bé en fusionin dos d'ells. El racionalisme té forts problemes amb el sisè nivell, problemes compartits per posicions religioses més matisades (tot i que de vegades, sense ser-ne conscients, aquest nivell els reapareix en el si dels seus rituals i tradicions). L'autonomia del setè nivell també és objecte de polèmica: hi ha qui el fusiona amb el quart (els valors com a opcions personals, fruit de decisions lliures) o el cinquè (els valors com a actituds adquirides per influència de l'entorn), i qui el fusiona amb el vuitè (els valors com a manifestacions particulars de l'esperit). Sense negar la validesa d'aquestes constatacions, preferim diferenciar els vuit nivells i respectar la seva especificitat i autonomia, sempre conscients de la seva interinfluència.
Nota: En el món occidental actual, el nivell que presenta més dificultats és probablement el sisè, el de les energies subtils, sovint ràpidament i despectivament titllat d'”esotèric” o “folklòric” (tot i la tranquil·la acceptació del ritual catòlic que ha caracteritzat a una part d'aquesta tradició). Caldrà, doncs, avançar en ell amb prudència, destriant bé el gra de la palla (és cert que, a més de prejudicis, hi ha en aquest àmbit molta fullaraca i alguns mals usos). De cara a facilitar el debat i el treball a fer sobre aquest sisè nivell, proposem una llista de paraules que hi poden pertànyer (o no, caldria discutir-ho): meditació, ioga, tai-xi, símbols, rituals, litúrgia, pregària, mantra, om, sefirot, Qabbala, hermetisme, kundalini, chakra, Yi Jing, Feng Xui, vibracions, energia, sanació, acupuntura, homeopatia, teràpies alternatives (reiki, osteopatia, polaritat, Grinberg, reflexoterapia, cromoteràpia, flors de Bach, teràpies amb música, pedres, olors, etc.), sincronia, miracle, poders, poder personal, lluminositat, aura, estats alterats de consciència, ressonàncies mòrfiques, xaman, druida, tòtem, màgia, alquímia, astrologia, numerologia, runes, tarot…
Entrades
