"La naturalesa essencial de l'art no es troba ni en la producció per a satisfer unes necessitats pràctiques, ni en l'expressió d'unes idees religioses o filosòfiques, sinó en la capacitat de l'artista de crear un món sintetitzat i conscient d'ell mateix, el qual no és ni el món dels desigs i necessitats pràctics, ni el dels somnis i la fantasia, sinó un món format per aquestes contradiccions, és a dir, una representació convincent de la totalitat de l'experiència, una manera, doncs, d'afrontar la percepció que l'individu té d'algun aspecte de la veritat universal.
(...)
L'art és una activitat autònoma, influenciada com totes les nostres activitats per les condicions materials d'existència, però que, com a mode de coneixement, és alhora la seva pròpia realitat i la seva pròpia finalitat. L'art es troba necessàriament en relació amb la política, la religió i totes les altres maneres de reaccionar davant del nostre destí humà. Però com a forma de reacció és diferent, i contribueix amb ple dret al procés d'integració que coneixem amb el nom de civilització o cultura.
(...)
Cal considerar l'art com el mode més perfecte d'expressió que ha assolit la humanitat.
(...)
No podem comprendre la Humanitat i la Història fins que admetem la importància i, certament, la superioritat del coneixement representat per l'art (...) l'art és en tot moment, en les seves manifestacions, universal i etern.
(...)
En totes les seves activitats essencials, l'art intenta dir-nos quelcom: quelcom sobre l'Univers, l'ésser humà, el mateix artista. L'art és una forma de coneixement, i el món de l'art és un sistema de coneixement tan preciós per a l'ésser humà com el món de la filosofia o de la ciència."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada