Els nostres nens han de conèixer bé el castellà, però l'esforç a fer com a país i com a escola pública és que sentin com a propi el català. Les llengües no només són un mitjà de comunicació, són també una eina d'identificació. A Catalunya no podem tractar igual al català i al castellà (i a l'anglès).
És important manegar-les bé totes, però el vincle afectiu ha de ser més important amb el català. La neutralitat i l'equidistància no són possibles ni bones en aquest terreny a nivell emocional. No només cal conèixer una llengua, cal estimar-la, sentir-la com a la més pròpia, aquella a la qual miraràs de preservar i enfortir, procuraràs tenir-ne cura i millorar-la.
Aquí hi ha evidentment un conflicte: el sistema educatiu mirarà de fer això amb infants amb llengües maternes que no seran el català (castellà, àrab o el que sigui). Haurem de viure aquest conflicte i saber-lo gestionar. Però això no vol dir renunciar a prioritzar emocionalment el català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada