IX. Goya
"Seguim, amb Goya, en l'extrem límit romàntic. La pintura va a deixar de ser-ho: és gairebé només dibuix ja. Sobirana de l'inconscient, treia el cap la música, al tombant mateix del Greco. Darrere, immediatament darrere de Goya, hi ha, claríssima, la literatura. - Hi ha la història, la psicologia, l'etnicisme, el costumisme, la sàtira, la moral, l'humor..."
 |
| Goya 1814 Los fusilamientos o El 3 de mayo de 1808 en Madrid |
"Heus aquí el ciutadà que, en la nit dels Fusellaments s'alça amb els dos braços enlaire, la llum del fanal a la camisa. Pelut, gairebé negre, grotesc i sublim, ninot i arcàngel, anònim i immortal -aquest rebel madrileny és per a nosaltres la Revolució-. No vull dir només la revolució política. És aquesta, però també l'altra, la de la cultura, la de l'art, la revolució que el Passat mira d'afusellar, i no pot. Què veiem anecdòticament, en aquest quadre? Una execució. Què hi veiem, ideològicament? Al contrari, una apoteosi. Un crit triomfal de la llibertat.
Mai s'ha pintat amb tanta llibertat. Mai s'ha trencat tan descaradament, tan violentament, amb qualsevol tradició. Batega aquí, nuament, irracionalment, la mateixa vida."
"El Crist a la creu que hi ha al Museu (...) és una de les primeres obres conegudes del pintor. Suau i mòrbid, el bonic cos deixa enterament a la cara la funció expressiva de la tragèdia."
 |
| Goya 1780 Crist a la creu |
D'Ors dóna molta importància als retrats de Goya, entre els que subratlla els següents:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada