 |
| Kandinski 1908 |
"Novembre adust, torna’ns la claredat
del gest auster i la paraula justa.
Intens i torbador va ser l’estiu,
i ara, prop de l’hivern,
tornen de cop recels i defallences.
Envigoreix i allarga’ns la tardor,
fes-nos dignes de créixer en plenitud
fins i tot quan l’ombra se’ns escurci
abaltida pel pes de les anyades.
Que el més pur de nosaltres resti sempre
dins el vent, i es renovi en cada fulla.
- - -
Mot rera mot acumulem silencis
mentre defora esclaten, poderosos,
la llum i el vent.
Qui ens crida rera els arbres?
Solemnement desfà camí l’estol
de gavians, i la claror proposa
aquell declivi lent de la tardor
que escriu en cada fulla nous designis.
Em veig al lluny, i em reconec, barquer
tossut que remunta el corrent altra vegada."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada