Triteca

Klee 1932

En el marc de la recerca de tècniques per treballar la sensibilitat, un exercici recomanable, facilitat per les tecnologies actuals, és la creació d'una "triteca virtual", terme que englobaria una biblioteca, una discoteca i una pinacoteca virtuals.

En ella hi posaríem, sigui com a llistats, sigui com a arxius amb el contingut, textos literaris, músiques i pintures que ens resulten particularment significatius. De vegades serà només un fragment d'un text o d'un poema, un moviment d'una obra musical, un detall d'una pintura. El cas és que siguin elements que ens parlin intensament, que ens siguin significatius.

N'hi anirem afegint i n'anirem traient, constatant així com la nostra sensibilitat va evolucionant. Els tindrem a prop, i ens faran companyia. Els compartirem amb amics. Els anirem treballant, comentant, aprofundint. Ens fixarem en les similituds i contrastos, en les contemporaneïtats (aquest quadre va ser pintat quan es composava aquesta música o s'escrivia aquest text).

Donant-hi tombs, tornant-hi de tant en tant, enriquint i depurant la nostra triteca particular, les obres se'ns aniran fent cada cop més familiars i properes, ens aniran entrant a dins, ens aniran conformant. Treballar la pròpia triteca és un bon exercici per al desenvolupament de la nostra sensibilitat..

És secundari el que hi posi cadascú; l'important no és quines obres hi figuren, sinó el que signifiquen per al "tritecaire", i l'exercici de treballar-les, de tenir-les a prop, d'interrelacionar-les.