Sembla ser que per al judaisme la història és d'una importància primordial, i té un sentit. Això permet fonamentar algunes actituds específiques envers l'ordre social i la vida col·lectiva: val la pena preocupar-se activament per les qüestions socials, polítiques i culturals de la vida. No estem “més enllà de les circumstàncies”, estem “dins de les circumstàncies”; el context en què es viu la vida és rellevant. I hem d'interessar-nos i sentir-nos responsables pels problemes que afecten les societats i les cultures. No podem ser indiferents a l'àmbit social.
D'on també la rellevància de l'acció col·lectiva, de prendre iniciatives compartides per canviar les coses (planificar, organitzar, actuar conjuntament; el model marcat per l'èxode d'Egipte és ben present en la mentalitat jueva, en aquell moment alliberador fundacional hi van veure la manifestació del poder i la bondat de Déu i del seu interès per la història).
És important estar atent per trobar els moments més favorables, les oportunitats decisives. El món es pot canviar, i per fer-ho s'ha de posar l'accent en el que hauria de ser en lloc del que és. El progrés és possible, les condicions de vida es poden millorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada