 |
| Twombly 2007 |
És possible que ens trobem enmig d'una certa "crisi d'amor", per dir-ho d'alguna manera. Fa l'efecte que ens trobem amb nivells alarmantment baixos d’amor, tant envers les persones com envers la natura i la cultura.
De les persones, la natura i la cultura ens en preocupem i ens n'ocupem, en parlem molt sovint. Però no queda clar que les estimem, o que les estimem prou. Hi pensem més amb el cap que amb el cor. Perquè estimar-les va més enllà de l'anàlisi racional i l'operativitat pragmàtica: estimar-les vol dir portar-les al cor, viure-les amb passió, sentir-se atret, arrossegat, per elles; vol dir posar-se al seu servei, cultivar-les amb cura, protegir-les. I vol dir encomanar aquest amor, difondre'l, a través del testimoni personal i de les experiències de vivència col·lectiva d'aquest amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada