IV. Mantegna
 |
| Mantegna 1462 Mort de la Mare de Déu |
D'Ors diu que aquesta és "una de les més pures realitzacions de bellesa que hagin conegut els humans". I arriba a dir que ell i alguns més, si haguessin de salvar del foc una sola obra del Prado, salvarien aquesta. Considera que la seva composició és la més extraordinària de la història de la pintura (potser una nova exageració d'orsiana, però significativa). La cimera de la dignitat.
La considera intel·ligible però no pas fàcil. La veu propera a "la seca, precisa, aspra qualitat d'un gravat". Diu que "ja no hi queda ni tan sols rastre de sensualitat, d'afalac, de brillantor. Tot distribuït, estructurat, lògic." Per ell recorda una columna dòrica.
"Sembla com si un vent fred ho ha assecat tot. Fins i tot els nimbes de santedat que envolten els caps són (perdó per la grolleria de l'expressió) discs amoixamats..." Hi veu la geometria d'Euclides, la prosa de Tucídides, la psicologia de Stendhal. "Una aparença freda, però en el fons del fons, quina passió!"
"Sembla com si un vent fred ho ha assecat tot. Fins i tot els nimbes de santedat que envolten els caps són (perdó per la grolleria de l'expressió) discs amoixamats..." Hi veu la geometria d'Euclides, la prosa de Tucídides, la psicologia de Stendhal. "Una aparença freda, però en el fons del fons, quina passió!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada