 |
| Van der Weyden 1440 |
Crec que Le Royaume d'Emmanuel Carrère (2104) és un llibre honest i lúcid. I el trobo un llibre interessant. Combina bé l'autobiografia i l'assaig sobre els orígens del cristianisme, i esdevé, volgudament o no, una certa apologia del cristianisme. Està ben construït i ben escrit (no havia llegit res de Carrère); el text és àgil i ple de petites espurnes fulgurants que apareixen gairebé inesperadament.
Potser no té prou en compte la dimensió simbòlica, ni la mitologia, ni el punt de vista jueu, però la seva perspectiva és consistent i ben lligada. Potser la humilitat, la modèstia, no hi és el to dominant, però l'autor n'és ben conscient. Potser el final és una mica precipitat, però l'obra té una certa monumentalitat.
Potser és per proximitat generacional i per interessos compartits, i sensibilitats compartides, i referents culturals compartits, el cas és que m'hi he trobat còmode, hi he sintonitzat.
Potser no té prou en compte la dimensió simbòlica, ni la mitologia, ni el punt de vista jueu, però la seva perspectiva és consistent i ben lligada. Potser la humilitat, la modèstia, no hi és el to dominant, però l'autor n'és ben conscient. Potser el final és una mica precipitat, però l'obra té una certa monumentalitat.
Potser és per proximitat generacional i per interessos compartits, i sensibilitats compartides, i referents culturals compartits, el cas és que m'hi he trobat còmode, hi he sintonitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada