II. Claude Lorrain
D'Ors indica amb encert que les dues obres que proposa veure de Claude Lorrain, tot i el seu estil noble, clàssic, acadèmic, mostren "ja gairebé un tremolor subtil de romanticisme". En una primera impressió poden semblar molt arquitectòniques, però l'esperit és el d'un paisatge amb a seva inevitable tendència naturalista, tot i que encara queda molt lluny "l'apoteosi panteística de l'aire i de la llum". D'Ors veu una concatenació Lorrain-Constable-Turner-impressionisme, una indicacció suggerent.
 |
| Claude Lorrain 1639 Partida de santa Paula del port d'Òstia |
D'aquesta Partida de santa Paula del port d'Òstia d'Ors en destaca la pràctica desaparició dels elements naturals: "Gairebé només uns arbres, molt finament estilitzats, apunten entre el palau i el castell, davant del gran temple i la sèrie de construccions civils que el succeeixen; l'aigua, gairebé adormida, apareix poblada per la multitud de les barques i vaixells; i fins i tot la mateixa llum, per resignar-se a tenir un valor secundari al llenç, és una indecisa i pàl·lida llum d'alba".
 |
| Claude Lorrain 1640 L'arcàngel Rafael i Tobies |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada