Pot ser, que tot fos tan senzill, llavors, o és que el temps ha reescrit cada línia?
"Memories
Light the corners of my mind
Misty watercolor memories
Of the way we were
Scattered pictures
Of the smiles we left behind
Smiles we gave to one another
For the way we were
Can it be that it was all so simple then
Or has time rewritten every line
If we had the chance to do it all again
Tell me - Would we? Could we?
Memories
May be beautiful and yet
What's too painful to remember
We simply choose to forget
So it's the laughter
We will remember
Whenever we remember
The way we were."
Cançó amb lletra de Alan i Marilyn Bergman i música de Marvin Hamlisch per a la pel·lícula "The way we were" (1974), on la cantava Barbra Streisand i que va guanyar un Òscar a la millor cançó original.
Possible traducció:
"Els records
il·luminen els racons de la meva ment,
records de tal com érem,
boirosos com aquarel·les.
Imatges disperses
dels somriures que vàrem deixar enrere
somriures que ens donàvem l'un a l'altre
per ser tal com érem.
Pot ser que tot fos tan senzill, llavors,
o és que el temps ha reescrit cada línia?
Si tinguéssim la possibilitat de tornar-ho a fer,
digues-me: Ho faríem? Podríem?
Els records
poden ser bonics, però
el que és massa dolorós de recordar,
simplement, vàrem triar oblidar-ho.
Per tant, és el riure
el que recordarem,
quan recordem
tal com érem."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada