“If I am asked “what is good?” my answer is that good is good and that is the end of the matter. Or if I am asked “How is good to be defined?” my answer is that it cannot be defined, and that is all I have to say about it. But disappointing as these answers may appear, they are of the very last importance.” (n. 6) 
“Everyone does in fact understand the question “is this good?” When he thinks of it, his state of mind is different from what it would be, where he asked “Is this pleasant, or desired, or approved?” It has a distinct meaning for him, even though he may not recognize in what respect it is distinct. Whenever he thinks of intrinsic value or “intrinsic worth” or says that a thing ought to exist, he has before his mind the unique object –the unique property of things- which I mean by “good.” (n. 13)
G. E. Moore (1873-1958) a Principia Ethica (1903)
Possible traducció:
"Si em pregunten "que és el bé?" la meva resposta és que el bé és el bé i que aquest és el final de l'assumpte. O si em pregunten "Com s'ha de definir el bé?" la meva resposta és que no es pot definir, i això és tot el que he de dir sobre això. Però per decebedores que aquestes respostes puguin semblar, són de la més gran importància. "(n. 6)
"De fet, tota persona entén la pregunta "¿és bo, això?" Quan pensa en ella, el seu estat mental és diferent del que seria si se li preguntés "¿Això és agradable, o desitjat, o aprovat?" Té un significat diferent per a ella, tot i que no pugui reconèixer en quin sentit és diferent. Cada vegada que ella pensa en valor intrínsec o en "valuositat intrínseca" o diu que una cosa hauria d'existir, té davant la seva ment l'objecte únic -la propietat única de les coses- que jo entenc per "bo". (n. 13)
"Si em pregunten "que és el bé?" la meva resposta és que el bé és el bé i que aquest és el final de l'assumpte. O si em pregunten "Com s'ha de definir el bé?" la meva resposta és que no es pot definir, i això és tot el que he de dir sobre això. Però per decebedores que aquestes respostes puguin semblar, són de la més gran importància. "(n. 6)
"De fet, tota persona entén la pregunta "¿és bo, això?" Quan pensa en ella, el seu estat mental és diferent del que seria si se li preguntés "¿Això és agradable, o desitjat, o aprovat?" Té un significat diferent per a ella, tot i que no pugui reconèixer en quin sentit és diferent. Cada vegada que ella pensa en valor intrínsec o en "valuositat intrínseca" o diu que una cosa hauria d'existir, té davant la seva ment l'objecte únic -la propietat única de les coses- que jo entenc per "bo". (n. 13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada