dimecres, 8 de juliol de 2015

Sèneca






“Les més belles i saludables troballes deixarien de delectar-me si hagués de guardar-me-les per a mi. Sense companyia, cap bé no es poseeix de gust. No pots ser feliç quan vius només per a tu, quan tot ho fas pel teu propi interès. De fet, només vius per a tu quan vius per a un altre.”






“Ens preocupem més de viure molt que de viure bé, tot i que cadascú té a les seves mans el viure bé, però ningú és amo de viure molt. Consumim la vida buscant els mitjans per a viure. Observeu els individus, observeu l’espècie: tots tenen la vista posada en el demà. Quin mal hi ha en això?, em direu. Un mal immens. Hom no viu, hom es proposa viure, i viure es deixa per a més tard.”






“Tot el que hem de fer o evitar es troba en aquesta curta màxima que resumeix els nostres deures: el món, aquest món que contemples, que inclou els deus i els homes, no és més que un únic gran cos del que nosaltres som els membres. La Natura ens ha emparentat a tots. Tenim el mateix origen i el mateix destí. És la Natura la que ha posat als nostres cors l'amor mutu i ens ha fet sociables; ella és qui ha donat lloc a la igualtat i la justícia; ella és qui ens ha ensenyat que més val suportar el mal que provocar-lo. Les mans que ella ens ha donat són per ajudar els homes.”





"Esperit desventurat és el qui està neguitós del demà."



(de les Cartes a Lucili de Sèneca)