dilluns, 27 de juliol del 2015

Krishnamurti: Educació



Hernández Pijuan 1990


"S'està fent cada cop més evident que l'educador necessita ser educat. No és qüestió d'educar al nen sinó més aviat a l'educador, ja que aquest ho necessita molt més que l'alumne. (...) I educar a l'educador és molt més difícil que educar a l'infant, perquè l'educador ja està definit, fixe."

"Si jo desitjo comprendre a un infant, no he de tenir un ideal del que ell hauria de ser. Per a comprendre'l, l'he d'estudiar tal com és. (...) Si vosaltres com a pares voleu comprendre el vostre fill, el mireu a través de la pantalla d'un ideal?, o simplement l'estudieu, perquè al vostre cor hi ha amor? L'observeu, vigileu els seus estats d'ànim, la seva idiosincràsia. Com que en vosaltres hi ha amor, l'estudieu. És quan no teniu amor que teniu un ideal. Observeu-vos i ho notareu. Quan no hi ha amor, teniu aquests enormes exemples i ideals amb els quals forceu a l'infant, el sotmeteu. Però quan teniu amor l'estudieu, l'observeu, i li doneu llibertat per a ser el que ell és: el guieu i l'ajudeu, no a anar a l'ideal, no d'acord amb certa norma d'acció, sinó per portar-lo al que ell és. (...) L'heu d'estudiar, d'observar, i això demana molt de temps: demana paciència, cura, tendresa: i com que no teniu res d'això, l'encaixeu en un motlle d'acció que anomeneu "ideal". (...) Quan el mestre persegueix un ideal és incapaç de comprendre l'infant, perquè llavors el futur, l'ideal, resulta més important que l'infant, que és el present."


J. Krishnamurti a Educant l'educador, Bombai, 13 de març de 1948




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada