 |
| Vlaminck 1906 |
"Cessa, cor meu, de preguntar
i assaja la lloança.
Només qui lloa trobarà
del seu dolor bonança,
car la cançó que neix al cor
bressa la terra i les estrelles
i transfigura les roselles
en immortals espigues d'or.
Fes, doncs, lloant el teu camí,
des del matí fins a la posta.
Davant l'enigma del destí
sigui el teu cant una resposta."
Joan Vinyoli, a Les hores retrobades (1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada