Optar

Fra Angelico 1444

No pas "saber" que Déu existeix (no és una qüestió de coneixement), no pas "opinar" que Déu existeix (no és una qüestió de si m'ho sembla o no m'ho sembla), sinó "optar" per viure com si Déu existís.

Fer el que faríem si Déu "ens fos real" (inclosa la veneració, la pregària, la celebració), o sigui fer que Déu "ens sigui real" i així donar-li, des de la total humilitat, existència (a Ell, que considerem que ens la dóna a nosaltres, establint així un cercle paradoxal).

Ni "certesa" ni "opinió" (i menys "juguesca"), sinó "opció" relacionada amb una ressonància dels símbols, derivada d'una ressonància dels símbols, vinculada a una ressonància dels símbols.

Això està al nostre abast, tot i la dificultat d'actuar sense fonamentar-se en cap certesa. En el tracte amb Déu no hi ha seguretat, hi ha opció per la vivència del símbol, sabent que el símbol és fet per nosaltres i per a nosaltres, tot i que es presenti i sigui viscut per nosaltres com a extern a nosaltres, com a trobat, com a descobert, com a revelat.

Viure com a fet central i fonamental quelcom d'intangible.