Tradició

Bissier 1963

"Tradition is a necessary base even of new social and cultural structures, since nothing human arises totally de novo out of its historical matrix. But tradition can be the source of new creativity only when it is in part relativized. An absolutized tradition can only resist historical change; it cannot creatively absorb and deal with it. Thus it seeks to move above the changing forms of thought and life, and so in the process of historical becoming, it slowly divests itself of meaning, relevance, and creative vitality. It is ripe, then, for historical extinction. Only if the symbols embodied in a tradition are continually reinterpreted is a tradition alive and well in historical process; and only if the community that bears the tradition is open for new structures, can that community, and its tradition, retain its creativity and strength."

(...)

"Understanding is made up of tradition and of present experience, of symbols from our past borne by our community and shaping the present world of lived experience. In this interaction the symbols give that world of experience ultimate coherence, order, illumination, and healing; in turn, experience in its contemporary forms provides the symbols with relevance, reality, and validity. Without such symbols of ultimacy, experience is blind, its joys unexpressed and uncelebrated, its confidences and hopes ungrounded, and its fears unnamed and unconquered. Without the contemporary content of lived experience, traditional symbols are empty, inert, functionless, and marked for death."

Langdon Gilkey a Catholicism confronts modernity (1974)

Possible traducció:

"La tradició és un fonament necessari fins i tot de les noves estructures socials i culturals, ja que res humà sorgeix totalment de novo de la seva matriu històrica. Però la tradició només pot ser l'origen de nova creativitat quan està parcialment relativitzada. Una tradició absolutitzada només pot oposar resistència al canvi històric; no el pot absorbir creativament i tractar amb ell. Llavors busca moure's per sobre de les formes canviants del pensament i de la vida, i així en el procés de l'esdevenir històric, lentament va perdent significat, rellevància i vitalitat creativa. Està madura, llavors, per a l'extinció històrica. Només si els símbols continguts en una tradició són contínuament reinterpretats la tradició és viva i ben encaixada en el procés històric; i només si la comunitat que porta en el seu sí la tradició està oberta per a noves estructures pot aquesta comunitat, i la seva tradició, conservar la seva creativitat i força."

(...)

"La comprensió es compon de la tradició i de l'experiència present, de símbols provinents del nostre passat portats per la nostra comunitat i que donen forma al món actual de l'experiència viscuda. En aquesta interacció els símbols donen a aquest món de l'experiència coherència última, ordre, il·luminació, i curació; al seu torn, l'experiència en les seves formes contemporànies proporciona als símbols rellevància, realitat i validesa. Sense aquests símbols d'ultimitat, l'experiència és cega, les seves alegries no són expressades ni celebrades, les seves confiances i esperances no tenen fonament, i els seus temors resten sense nom i sense conquerir. Sense el contingut contemporani d'experiència viscuda, els símbols tradicionals estan buits, inerts, sense funció, i destinats a morir."