Al seu article a La Vanguardia del 6 d'abril de 2015, Gabriel Magalhaes diu, parlant de Montserrat: "Quan un s'acosta a aquest niu d'àguiles de l'espiritualitat catalana, les muntanyes ja estan resant una pregària geològica." És molt bonic i molt cert.
I es pot dir no només de Montserrat, sinó de molts altres indrets. Uns ho són pera molta gent, altres per a menys. De fet, cadascú té -o pot tenir- els seus indrets on les muntanyes preguen. Relacionar-s'hi a fons és llavors també una manera de pregar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada