Símbols religiosos

Bissier 1964

"Religious symbols are the way in which any community, religious or secular,  structures the ultimate horizon in which it lives, and so understands the meaning, the vocation, and the destiny of its own life in the world."

(...)

"Religious symbols, like all fundamental social symbols, structure human experience and give that experience coherence, meaning and healing. By thematizing experiences into understanding and so in part conquering the terrors to which life is subject, they bring into awareness those sacral elements of human existence that are celebrated in joy, and give creative guidance for action, and provide intelligible, credible grounds for hope in the future."

(...)

"Contemporary life must provide the experiential content and the conceptual forms of these symbols lest the men and women who seek to live in their terms find them empty, meaningless, and impotent. Thus each age and each cultural "place" must reinterpret its symbolic heritage in the terms of its own life: in terms of its lived experience of self, others, and the world, of the problems and possibilities that emerge out of this world; and of the conceptual forms with which it understands and copes with the realities around it."

(...)

"Religious symbols inevitably change and develop in their meanings as man's cultural experience and forms of reflections on that experience change. The experience they shape into Christian forms shifts itself as history and culture shift, as man's self-interpretation and his interpretation of his world change. Because of the new visions of the cosmos and its processes of development that modern science has given us, the symbol of creation has a different meaning for us  than it did for Tertullian or Augustine, Thomas or Calvin; our understanding of the world we affirm to be divinely created has changed, and so our understanding of the symbol has changed. If that meaning has not changed, if creatio ex nihilo or the symbol of incarnation as dogmas have a changeless meaning, then tehy have no real meaning for us as thematizations of our world and our history and of God's relation to them."

Langdon Gilkey, a Catholicism confronts modernity (1974)

Possible traducció:

"Els símbols religiosos són la forma en què qualsevol comunitat, religiosa o secular, estructura l'horitzó últim en què viu, i així entén el significat, la vocació i la destinació de la seva pròpia vida al món."

(...)

"Els símbols religiosos, com tots els símbols socials fonamentals, estructuren l'experiència humana i donen a aquesta experiència coherència, significat i guariment. Tematitzant experiències en comprensió i així, en part, conquerint els terrors als què la vida està subjecte, porten a la consciència els elements sagrats de l'existència humana que se celebren en l'alegria, i donen orientació creativa per a l'acció, i proveeixen de fonaments intel·ligibles i creïbles l'esperança en el futur."

(...)

"La vida contemporània ha de proporcionar el contingut experiencial i les formes conceptuals d'aquests símbols, no sigui que els homes i dones que busquen viure en els seus termes els trobin buits, sense sentit, i impotents. Per tant cada època i cada "lloc" cultural ha de reinterpretar el seu patrimoni simbòlic heretat en els termes de la seva pròpia vida: en els termes de la seva experiència viscuda d'un mateix, dels altres i del món, dels problemes i possibilitats que emergeixen d'aquest món, i de les formes conceptuals amb els quals entén i fa front a les realitats que l'envolten."

(...)

"Els símbols religiosos canvien inevitablement i es desenvolupen en els seus significats en la mesura en que l'experiència cultural humana i les formes de les reflexions sobre aquesta experiència canvien. L'experiència que ells conformen en formes cristianes canvia seguint els canvis en la història i la cultura, tal com la auto-interpretació dels humans i la seva interpretació del seu món canvien. A causa de les noves visions del cosmos i dels seus processos de desenvolupament que la ciència moderna ens ha donat, el símbol de la creació té un significat diferent per a nosaltres del que va tenir per Tertulià o Agustí, Tomàs o Calví; la nostra comprensió del món que afirmem creat per la divinitat ha canviat, i per tant la nostra comprensió d'aquest símbol ha canviat. Si aquest significat no ha canviat, si creatio ex nihilo o el símbol de l'encarnació com a dogmes tenen un significat immutable, llavors no tenen significat real per a nosaltres com tematitzacions del nostre món i de la nostra història i de la relació de Déu amb ells."