dijous, 28 de setembre del 2023

Més crepuscularitat



Nolde 1916


La música de Richard Strauss (1864-1949) inclou força moments intensament i llargament crepusculars. Des de la cançó Morgen de 1894 a les Quatre darreres cançons de 1948, des del final de Don Quixote (1898) fins al final de Una simfonia alpina (1915), des de Mort i transfiguració (1891) a les Metamorfosis (1945), el segon interludi simfònic (Träumerei am Kamin) d'Intermezzo Op. 72 (1924), el preludi de l'Acte I de Guntram Op. 25 (1894), el primer i el quart moment de la Symphonische Fantasie aus Die Frau ohne Schatten (1919) i altres moments d'una producció musical immensa.

La música de Richard Strauss està plena d'aquests passatges alhora dolços i melancòlics que evoquen amb benevolència i serenitat la impermanència de tota la nostra realitat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada