"En el més llarg viatge ens acompanya
la llinda vella del portal.
Ella invisiblement, en terra estranya,
jutja, afaiçona el termenal.
Llisca a l'intent de l'última besada
un plor d'infant que sobreviu,
i la mateixa mort és enllaçada
a la por primera del niu.
L'afany, de bella, imprevisible cursa,
quan tot just mesura el planell,
va replegant-se en àmbit que s'escurça,
com fil estirat pel cabdell.
I bé caldrà que un dia, fi del nombre,
jo sigui cert i definit.
I finalment, sota el gran mur de l'ombra,
erm de senyals, em collirà l'oblit."
Josep Carner a Absència (1957)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada