divendres, 27 de febrer del 2015

Revelació i modernitat



Bissier 1964


"No form of spiritual life can be alien to its time and to the cultural life of that time. What is called for desperately throughout the Christian churches is a synthesis of Christian revelation and modernity, of the Christian witness and life with the forms of our age, a synthesis with power and authenticity, and thus one as authentically true to the Gospel as it is relevant to modernity. The only alternatives are to assert either that some traditional synthesis created in the historical past -be in that of the fourth, the thirteenth, or the sixteenth centuries- was such to be eternally valid for subsequent ages; or that modernity is so estranged from God that no authentic synthesis is now possible and that past forms of authenticity, even if now irrelevant to many, remain our only option. The first of these assertions denies the relativity of all things historical, and the second denies the universality over time as well as over space of the divine providence and grace."


Langdon Gilkey, a Catholicism confronts modernity (1974)



Possible traducció:


"Cap forma de vida espiritual pot ser aliena al seu temps i a la vida cultural d'aquest temps. El que es demana desesperadament a través de les esglésies cristianes és una síntesi de la revelació cristiana i la modernitat, del testimoni i la vida cristians amb les formes de la nostra època, una síntesi amb poder i autenticitat, i per tant una que sigui tan autènticament fidel a l'Evangeli com rellevant per a la modernitat. Les úniques alternatives són o afirmar que alguna síntesi tradicional creada en el passat històric -sigui en el del segle IV, el XIII, o el XVI- era tal com per ser eternament vàlida per edats posteriors, o que la modernitat està tan allunyada de Déu que cap síntesi autèntica és ara possible i que formes anteriors d'autenticitat, tot i que ara siguin irrellevants per a molts, segueixen sent la nostra única opció. La primera d'aquestes afirmacions nega la relativitat de totes les coses històriques, i la segona nega la universalitat a través del temps, així com de l'espai, de la divina providència i la gràcia."



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada