El desafiament ètic més subtil i profund no és el que representa el mal evident, sinó la tendència que tots portem a dins a posar en primer lloc els nostres interessos, per davant dels valors o principis, tot mantenint les formes. Si una cosa em convé, em va bé, m'atrau, la faig, encara que no s'adigui amb el que crec que hauria de fer. Aquesta dinàmica era treballada tradicionalment en l'àmbit religiós sota la problemàtica del pecat, i el pecat més difícil de discernir per a un mateix era aquest de la mala jerarquització entre principis i interessos.
Hi ha, però, un pas més, encara més refinat, que es dóna quan ja no hi ha consciència d'inversió de prioritats, quan no es percep contradicció entre principis i interessos, quan hi ha un simple fluir "natural" davant d'una situació, quan considerem "normal" actuar en funció del nostre desig o conveniència. Ja ni tan sols hem de trobar una justificació per fer el que ens ve de gust; no hi ha referència crítica externa ni interna.
Hi ha, però, un pas més, encara més refinat, que es dóna quan ja no hi ha consciència d'inversió de prioritats, quan no es percep contradicció entre principis i interessos, quan hi ha un simple fluir "natural" davant d'una situació, quan considerem "normal" actuar en funció del nostre desig o conveniència. Ja ni tan sols hem de trobar una justificació per fer el que ens ve de gust; no hi ha referència crítica externa ni interna.
Això no és fàcil d'explicar. Però de vegades la literatura té un cop de geni i és capaç d'exposar gràficament, en molt poques paraules i en un context narratiu, una idea complexa, una manera de comportar-se. És el cas del genial conte de poques pàgines de Guy de Maupassant "Ce cochon de Morin" (1882).
L'Henriette Bonnel és la seva protagonista, encarnació fina i delicada d'una manera de fer que poca gent trobaria actualment reprovable (i aquesta seria una de les característiques -i potser un dels problemes- del nostre temps). Serà fàcilment considerat com el comportament lògic, normal, natural, cosa que subratlla el desafiament ètic que suposa.
L'Henriette Bonnel és la seva protagonista, encarnació fina i delicada d'una manera de fer que poca gent trobaria actualment reprovable (i aquesta seria una de les característiques -i potser un dels problemes- del nostre temps). Serà fàcilment considerat com el comportament lògic, normal, natural, cosa que subratlla el desafiament ètic que suposa.
Se n'han fet pel·lícules, d'aquest conte, però em costa d'imaginar que puguin transmetre la rotunditat i finesa del magnífic, àgil i divertit text original. Si podeu fer l'esforç de llegir el francès, el trobareu a
http://www.atramenta.net/lire/oeuvre6471-chapitre370196.html (i els dos capítols següents)
o, més mal editat però amb el text seguit, a
http://maupassant.free.fr/textes/morin.html
o bé a
http://www.lettres-persiennes.net/textes-extraits/guy-maupassant/ce-cochon-morin.php
o a
http://www.bmlisieux.com/litterature/maupassant/morin.htm
o, amb tots els textos dels "Contes de la bécasse", dels que forma part, i en blanc sobre negre, a
http://textes.libres.free.fr/francais/guy-de-maupassant_contes-de-la-becasse.htm#2
o a
http://www.inlibroveritas.net/oeuvres/4697/contes-de-la-becasse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada