“Des del punt de vista occidental, la Xina és senzillament l’altre pol de l’experiència humana. Totes les altres grans civilitzacions o bé són mortes (Egipte, Mesopotàmia, l’Amèrica precolombina), o bé es troben exclusivament absortes pels problemes de supervivència en condicions extremes (cultures primitives), o bé són massa properes a les nostres (cultures islàmiques, Índia) per poder oferir un contrast tan total, una alteritat tan completa, una originalitat tan radical i aclaridora com la xinesa. Només quan considerem la Xina podem finalment mesurar amb més exactitud la nostra pròpia identitat i comencem a percebre quina part de la nostra herència prové de la humanitat universal i quina part no fa sinó reflectir simples idiosincràsies indoeuropees. La Xina és aquest Altre fonamental sense la trobada amb el qual l’Occident no podria assolir realment la consciència dels contorns i límits del seu Jo cultural.”
Simon Leys, a L’Humeur, l’Honneur, l’Horreur. Essais sur la culture et la politique chinoises. Robert Laffont, Paris 1991, pp. 60-61, citat per Anne Cheng a Historia del pensamiento chino, Edicions Bellaterra, Barcelona 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada