Compte amb el foraster

Cézanne 1895

"El foraster" és un programa de TV3 en el qual un humorista visita un poblet de Catalunya i mira de trobar situacions còmiques que després recopila i mostra en una actuació final en un local de la població en la que hi participen els entrevistats i altre gent del poble. No n'havia vist cap edició, però l'altre dia vaig tenir ocasió de veure el programa que es va fer a Els Muntells, al delta de l'Ebre.

El programa és enginyós, i s'hi produeixen alguns bons moments. Però també s'hi poden produir situacions d'una altra mena, com succeeix quan els entrevistats mostren el seu rostre més humà, obren el seu cor i parlen de coses serioses, profundes.

Als Muntells es van produir com a mínim dos moments d'aquests: un, quan en Joan Vidal, a l'església del poble, s'emociona recordant el dia del seu casament, després d'haver comentat que ell anava perdut i que la Il·luminada, la seva dona, el va portar pel bon camí. L'altre, quan en Martínez explica que l'amic amb el que va a pescar anguiles és molt bona persona, millor que ell.

Davant d'aquestes situacions, l'humorista es veu desbordat, no sap com posar-s'hi, no està a l'alçada, no sap què dir, no sap deixar el seu afany de fer acudits i sintonitzar amb el moment d'autenticitat que té al davant, es troba descol·locat i perdut, com el seu rostre tradueix bé a l'esmentada escena de l'església.

No es pot jugar amb els sentiments de la gent, amb la seva sinceritat, amb la seva transparència, amb la seva bondat. Per això dic d'anar amb compte amb "el foraster", tant els entrevistats com els espectadors.

En els moments on es mostra especialment la qualitat humana de les persones, la "conyeta" no s'hi val. Potser això semblarà pretensiós o exagerat, mancat de sentit de l'humor. Però l'humor, tot i la seva importància, no és la mesura última de les coses. Va molt bé per alegrar la vida i per relativitzar, però no es pot fer servir per dessacralitzar.

I és que les persones, en la seva fondària, són sagrades i, per tant, mereixedores del més profund respecte, per molt que un programa de televisió tingui per a objectiu fer riure els espectadors.