Lèpid

Lèpid

A la seva novel·la històrica August (1972), John Williams proposa una punyent reflexió sobre la figura de Lèpid que podria tenir un cert caràcter arquetípic. El tema que es proposa és, quan has tingut molt de poder i el perds, és millor morir o continuar viu? Actualment els plantejaments no arriben a aquest nivell tan extrem, però això no invalida la reflexió de Williams. Lèpid s'ha oposat a Octavi (amb el que formava triumvirat, juntament amb Marc Antoni) i ha estat vençut. Williams crea aquesta magnífica escena:

"[Lèpid] Es devia esperar que el capturessin i l'executessin, però Octavi no va actuar. N'hi ha que deuen pensar que l'elecció més lògica en una situació com aquella era el suïcidi, però Lèpid no es va llevar la vida; en comptes d'això, va enviar un missatger a Octavi i li va demanar que l'indultés i li perdonés la vida. Octavi s'hi va avenir, però amb una condició.

Un matí fred i radiant de principi de tardor, Octavi va convocar  tots els oficials i centurions  de les legions de Marc Emili Lèpid i de Sext Pompeu, i també els oficials i centurions de les seves legions, al fòrum de Messina. Va ser allà on Lèpid li va implorar l'indult en públic.

Sol, mentre el vent li embullava els cabells blancs i esclarissats, i vestit amb una toga senzilla que no revelava cap dels colors del seu rang, va recórrer el fòrum a poc a poc i va pujar a la plataforma on era Octavi. Un cop allà, es va agenollar, va demanar perdó pels seus delictes i va renunciar a tots els seus poders públicament. Agripa em va explicar que tenia la cara descolorida i inexpressiva, i que parlava amb la veu dels que estan sumits en un trànsit.

"Aquest home està indultat", va dir Octavi. "Viurà segur entre nosaltres. No se li farà cap mal. Encara que estigui exiliat de Roma, continua estant sota els seus auspicis, i serà desposseït de tots els títols llevat del de summe pontífex, el qual només els déus li poden arrabassar."

No va afegir res més i Lèpid es va aixecar i va fer cap a les seves estances. I Agripa em va explicar una altra curiositat. Mentre s'allunyava, Agripa va dir a Octavi:

- "La teva sentència és pitjor que la mort."

Octavi va somriure.

- "Potser sí", va dir. "Però potser li he concedit una mena de felicitat."

M'agradaria saber com va passar els últims anys a l'exili de Circeii. Devia ser feliç? Quan tens el poder a les mans, no el saps conservar i continues vivint, en què et converteixes?"

Això va passar el 36 aC. De fet, el 30 aC Octavi va fer tornar Lèpid a Roma, on va viure, marginat del poder, fins el 13 aC. Seria bonic que algú fes una novel·la històrica sobre aquests darrers 23 anys de la vida de Lèpid...