 |
| Tiziano 1522 |
"La missió de la filosofía des dels seus orígens ha estat de proposar un ideal. La gran filosofía és ciència de l'ideal: ideal de coneixement exacte de la realitat, de societat justa, de bellesa, d'individu.
(...)
Un ideal genuí aspira a ser una oferta de sentit unitària, intemporal, universal i normativa. Ha de composar una síntesi feliç a partir de molts elements heterogenis i fins i tot contraposats. A més, hauria d'estar dotat d'intemporalitat i universalitat perquè, tot i que nascut en un context històric concret, sempre pretén tenir validesa per a tots els casos i tots els moments, per molt que inevitablement de facto quedi relativitzat per d'altres posteriors de signe oposat. Finalment, l'ideal no descriu la realitat tal com és —aquesta és la tasca de les ciències— sinó com hauria de ser i assenyala un objectiu moral elevat als ciutadans que reconeixen en aquesta perfecció alguna cosa d'una naturalesa que és ja la seva però alhora més formosa i més noble, com una versió superior de l'humà que desperta en el que la contempla un desig natural d'emulació. Que la realitat ignori la realització efectiva d'un ideal en questió no desmenteix la seva excel·lència sinó només la seva falta d'èxit històrico-social per raons que poden ser circumstancials.
(...)
La hipercrítica és paralitzant si asseca les fonts de l'entusiasme i fossilitza aquelles forces creadores que ens eleven al millor. Només l'ideal promou el progrés moral col·lectiu; sense ell estem condemnats a conformar-nos amb l'ordre establert. Preservar en la vida una certa ingenuitat és lliçó de saviesa perquè permet sentir l'ideal fins i tot abans de definir-lo."
(...)
Un ideal genuí aspira a ser una oferta de sentit unitària, intemporal, universal i normativa. Ha de composar una síntesi feliç a partir de molts elements heterogenis i fins i tot contraposats. A més, hauria d'estar dotat d'intemporalitat i universalitat perquè, tot i que nascut en un context històric concret, sempre pretén tenir validesa per a tots els casos i tots els moments, per molt que inevitablement de facto quedi relativitzat per d'altres posteriors de signe oposat. Finalment, l'ideal no descriu la realitat tal com és —aquesta és la tasca de les ciències— sinó com hauria de ser i assenyala un objectiu moral elevat als ciutadans que reconeixen en aquesta perfecció alguna cosa d'una naturalesa que és ja la seva però alhora més formosa i més noble, com una versió superior de l'humà que desperta en el que la contempla un desig natural d'emulació. Que la realitat ignori la realització efectiva d'un ideal en questió no desmenteix la seva excel·lència sinó només la seva falta d'èxit històrico-social per raons que poden ser circumstancials.
(...)
La hipercrítica és paralitzant si asseca les fonts de l'entusiasme i fossilitza aquelles forces creadores que ens eleven al millor. Només l'ideal promou el progrés moral col·lectiu; sense ell estem condemnats a conformar-nos amb l'ordre establert. Preservar en la vida una certa ingenuitat és lliçó de saviesa perquè permet sentir l'ideal fins i tot abans de definir-lo."
Javier Gomá a El País del 14.03.2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada