"Tothom la sentia, encara que ningú no sabia com havia arribat. Era en l'aire i era en la sang. Quelcom s'havia descenyit, quelcom s'havia esquinçat, no allà, al camp, sinó en un lloc infinitament llunyà per a ells, i havia ocorregut com ocorria sempre: una ordre de la terra donada amb misteri, secretament, un gest imperceptible de les branques dels arbres, i les sabes començaven a pujar; un càlid alè arribava a les planes, i les ocultes llavors esclataven; una mà d'or s'enfonsava als cims nevats, i els rius cantaven en veu més alta i els bous tenien una nova dolçor als ulls..."
Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços (1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada