 |
| Duccio 1311 |
La vida dels deixebles va canviar, precisament, després de morir Jesús. És com si uns dies després de morir descobrissin l'impacte que havia tingut en ells, com els estimava, com se'ls hi havia ficat a dins. Van experimentar la commoció derivada d'aquest amor, i d'això en van dir "creure": sentir en un mateix aquest impacte.
Es tracta d'"una commoció profunda que transforma les persones", en paraules de Josep Miralles. A partir d'aquesta experiència de la vigència de la persona de Jesús, la vida dels deixebles canvia. Era com si l'esperit de Jesús s'hagués fet viu en els deixebles, hagués ressuscitat en els deixebles. I en van dir Resurrecció de Jesús, un dels referents simbòlics centrals del cristianisme.
I els deixebles van considerar que aquesta experiència era d'una naturalesa peculiar que feia que no només ells, que l'havien conegut, podien sentir aquest impacte, i d'aquí que es posessin a anunciar-lo: es podia "creure", es podia viure la relació, es podia rebre l'impacte sense haver "tocat" Jesús.
Al cristià, Jesús li canvia la vida, el fa diferent; l'impacte de la relació amb ell el trasbalsa, el transforma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada