"Transmetre valors és transmetre formes de vida (maneres de fer, maneres de sentir i d'interpretar, maneres de veure i viure). Però que els valors situïn i orientin no vol dir que ens hem de dedicar a anar-los enunciant i repetint. El que ens permetrà situar-nos i orientar-nos en el món creïblement és la nostra qualitat personal, que és la que acull i engendra valors. Per això, formar en valors avui vol dir afavorir una experiència de creixement personal en qualitat humana. Abans, el nostre compromís i la nostra responsabilitat consistien en l'acceptació o el rebuig d'un paquet normatiu que la societat i les seves institucions ens presentava en nom d'uns valors, que ens donava identitat. Avui el nostre compromís i la nostra responsabilitat consisteixen a anar recreant i discernint formes de vida des de la nostra llibertat responsable, des de la qual ens identifiquem i amb la qual identifiquem els nostres valors de referència. Per això, en el context actual la pregunta clau no és quins valors s'han de transmetre, sinó com s'aprenen els valors. Hem de passar de centrar-nos només en la transferència de continguts a la generació de processos de creixement i maduració. I aquests processos no poden ser només de socialització, sinó que han de ser també de `personalització.
(...)
El pluralisme és un factor que afavoreix el procés d'individualització, perquè per si mateix qüestiona l'absolutització de la validesa d'un qualsevol patró de vida normatiu. Però no necessàriament afavoreix un procés de personalització. Per això el pluralisme posa també a prova la nostra autenticitat, perquè ens interpel·la a ser coherents amb els valors triats i amb l'estil de vida que en deriva. Posa a prova la qualitat dels valors triats i la qualitat dels subjectes que els formulen. És a dir, posa a prova la qualitat del nostre projecte de vida.
(...)
Què voldrà dir, doncs, ser una persona educada en una societat pluralista? Com a mínim s'ha de tenir en compte la integració viscuda en la formació de la personalitat; la capacitat d'aprendre, de socialitzar-se i de relacionar-se; el desenvolupament de la sensibilitat; la capacitat de comprendre l'existència; l'obertura a la dimensió reflexiva i contemplativa i la disponibilitat al silenci i l'arrelament interior. I aquí "tenir en compte" vol dir treballar i desenvolupar aquests àmbits vitals."
Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano a La Vanguardia del 04.01.2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada