Calma

Tàpies 1959

Calma. Després dels processos viscuts des de l'11 de setembre i el resultat de les eleccions catalanes del 25 de novembre cal aturar-se a reflexionar, veure on som i imaginar noves maneres d'actuar, nous passos a donar de cara a fer més com cal el país, o sigui la seva gent, la seva cultura, les seves institucions, el seu territori (aquest hauria de ser el nostre nord; la resta són instruments al servei d'això).

Els resultats electorals han mostrat un cert triomf de l'ideologia sobre la política. La política pretén traduir les aspiracions en realitat, i té més en compte les limitacions d'aquesta; necessita de paciència i encert estratègic. L'ideologia és més emotiva, més impacient i menys calculadora, fa servir criteris més intuïtius, com la confiança o la malfiança. El 25.11.12 la rauxa, l'impuls emocional, ha prevalgut sobre el seny, el gest prudent. Senyal que els partits no han estat prou "polítics", o bé no s'han explicat prou bé o bé han apel·lat a l'ideologia com a eina de projecció.

Caldrà tenacitat per reemprendre el camí en aquest nou context, més fràgil i complex. Però no hi ha alternativa, les coses són com són, i no hi ha lloc per al desànim. Caldrà tornar a pensar, teixir noves complicitats, revisar maneres de fer, conèixer millor les mentalitats, prioritzar estils que generin adhesions duradores. Caldrà potser oferir nous referents, transmetre menys prepotència, anar més enllà de les formes tradicionals de "fer política", sovint massa mesquines, poc transparents.

I caldrà una més gran implicació de la societat civil, no per substituir ni complementar la política, sinó per servir-li d'interlocutor vàlid, i per tant crític. No una societat civil al servei de determinades polítiques, o promoguda des de determinades polítiques, sinó fonamentada en la seva pròpia força. Això demana un esforç, i aquí és un dels punts on caldrà veure si estem a l'alçada o continuem massa tancats en la petita dinàmica individual o en la bombolla de cada institució. Tornen a ser temps de construcció de novetat des de baix, des de la societat, sense capelletes ni combats fratricides, sense orgull ni menyspreu, des de la modèstia i l'humilitat, el rigor i la constància, en diàleg interpel·lador amb l'esfera política i alhora amb plena consciència de responsabilitat en la construcció del país.